Categoria: Vegana

Les nostres cerveses són aptes per vegans. A trets generals es defineix el veganisme com: “una pràctica que consisteix a abstenir-se de menjar i fer servir productes d’origen animal”.

365 dies de l’any reivindicant ecofeminisme

Publicat el per — Feu un comentari
Cervesa Artesana Ecològica Ecofemista

365 dies de l’any reivindicant ecofeminisme amb la vida al centre.

Les dones volem

Confinades a casa, tastem el decreixement proposat per l’ecofeminisme i des del nostre ofici, ens fem ressò de les dones que treballem a l’industria cervesera.
Així és, més del 10% treballem en un sector àmpliament masculinitzat que ens redueix a subalternes. Les dones som la meitat de la població mundial i ens passem els 365 dies de l’any reivindicant. Es massa demanar tenir drets personals i professionals?

És fa notable el «Dia Internacional de la Dona» on els carrers es tenyeixen de lila sororitat feminista. Hem passat moltes pantalles des de llavors. Ara, en temps de incertesa, ressona amb més força els nostres crits de protesta. Certament, la energia d’estar totes juntes, colze a colze, sense cap distància entre nosaltres, van ser potents vitamines fins l’any vinent.

Desprès d’això, respirem una possible viabilitat davant un sistema col·lapsat. D’altra banda, tornen a assassinar a mares de 35 anys, per citar una de les últimes atrocitats. On són les victòries de cada dia? Ens passem els 365 dies de l’any reivindicant, però no és suficient.

En conseqüència, mai ens cansarem de visibilitzar les nostres reivindicacions como ecofeministes. Recordem algunes de elles:

Creieu que és massa demanar?

“La sed satisfeta, la consciència neta i els peixos a l’oceà”

Publicat el per — Feu un comentari
Isinglass cervesa vegana ecològica gluten-free ecofeminista

Es pot tenir la sed satisfeta, la consciència neta i mantenir els peixos a l'oceà. És necessari saber que no totes les cerveses són veganes, algunes marques utilitzen els anomenats agents clarificants que poden provenir d'animals. En concret, us presentem l'Isinglass (cua de peix).

Va ser a partir la Revolució industrial, quan es va accelerar el procés d'elaboració de Cervesa Artesana, passant a ser un producte de gran consum. Al segle XIX, es va començar a emprar en els obradors la cua de peix per decantar impureses al most. Es va introduir com agent clarificant en el procés, entre la fase de fermentació i envasament, amb l'objectiu d'eliminar qualsevol sediment residual en suspensió, per tal d'obtenir un producte acabat més net i transparent.

S'extreu de la bufeta natatòria dels peixos, com l'esturió, barb, carpa i bacallà, per obtenir una substància rica en col·lagen que en afegir-lo a la Cervesa s'adhereix al llevat residual en suspensió, ocasionant així la precipitació de sediments al fons del tanc. Aquest producte, decantador, és conegut com a l'Isinglass, cua de peix. No és considerat com un ingredient, sinó com un agent clarificant, per això no hi ha l'obligatorietat d'indicar-lo a les etiquetes per normativa.

Com bones veganes, som lectores empedreïdes d'etiquetatge d'aliments, així que si no trobeu aquesta informació clarament, és a dir, si no veieu un segell de Vegà a l'etiqueta, us podem aconsellar:

  • Feu una consulta a http://www.barnivore.com/ (hi trobareu les Cerveses Ninkasi)
  • Sol·liciteu informació honesta al fabricant (Sort, per això)
  • A simple vista, si veieu pòsit a l'ampolla, podria ser un indicador que no s'han afegit agents clarificats al tanc de fermentació, i per això s'hi ha traspassat a l'envasament residus de llevat natural, que sí que és un dels ingredients de la Cervesa.

Us deixem una reflexió d'un escriptor existencialista, Frank Kafka, al observar un banc de peixos:

"Ahora ya os puedo contemplar en paz, puesto que ya no os como más"

Es pot elaborar cervesa, sense necessitat d'utilitzar productes provinents d'animals, per aquest motiu nosaltres com a veganes tenim gràcies a l'elaboració de les Cerveses Ninkasi, la set satisfeta, la consciència neta i els peixos a l'oceà.

EUSKERA

Egarri pozik, kontzientzia garbia eta arrainak ozeanoan gorde ditzakezu. Jakin behar da garagardo guztiak ez direla veganak, marka batzuek animalietatik etor daitezkeen argitzaile deiturikoak erabiltzen dituzte. Bereziki, Isinglass (arrain buztana) aurkezten dugu.

Industria Iraultzak garagardoaren artisautza prozesua azkartu zuen, kontsumo handiko produktua izatera pasa zen. XIX. mendean, arrain-buztana erabiltzen hasi ziren lantegietan muztioari zikinkeriak dekantatzeko. Agente gisa sartu zen, hartzidura-fasearen eta ontziratze-fasearen artean prozesuan argituz, esekita zegoen edozein hondar-sedimentu ezabatzeko helburuarekin, produktu amaitu garbiagoa eta gardenagoa lortzeko.

Arrainen igeri maskuritik ateratzen da, hala nola, esturioitik, espinillatik, karpatik eta bakailaotik, kolagenoan aberatsa den substantzia bat lortzeko, garagardoari gehitzean hondar-legamia esekiari atxikitzen zaiona, tankearen hondoan sedimentuak prezipitatuz. Produktu dekantatzaile hau Isinglass bezala ezagutzen da, arrain-buztana, eta ez da osagaitzat hartzen, baizik eta argitzen duen eragiletzat, horregatik ez dago araudiaren arabera hashtagei adierazteko derrigortasunik.

Begano onak garenez, etiketen irakurleak gara, eta, beraz, informazio hori argi eta garbi aurkitzen ez baduzue, hau da, etiketan Veganoren zigilurik ikusten ez baduzue, aholku hauek eman diezazkizuegu:

  • Kontsulta ezazue http://www.barnivore.com/ (Ninkasi garagardoak aurkituko dituzue)
  • Informazio zintzoa eskatzen diozue fabrikatzaileari.
  • Begi hutsez, botila posatzen ikusten baduzue, hartzidura-tankeari agente argiturik gehitu ez izanaren adierazle izan liteke, eta horregatik zeharkatu dira ontziratzean legamia naturaleko hondakinak, eta hori bai dela garagardoaren osagaietako bat.Frank Kafka idazle existentzialista baten isla uzten dizuegu arrain banku bat behatzean:

    "Ahora ya os puedo contemplar en paz, puesto que ya no os como más"

    Garagardoa animalia produktuak erabili beharrik gabe egin daiteke. Horregatik, vegans bezala, Ninkasi garagardoak, asetutako egarria, kontzientzia garbia eta ozeanoan dauden arrainen garapenari esker lortzen dugu.

 

Ninkasi, l’ofici ancestralment femení

Publicat el per — Feu un comentari

NINKASI fou una cervesera sumèria, que va deixar constància de la seva recepta amb escriptura cuneïforme, fa 7000 anys a Mesopotàmia. Aquesta resta arqueològica, ens dóna evidències que ancestralment l’ofici d’elaborar Cervesa era femení.

Ninkasi, està aquí i s’ha elevat a Deessa per donar rellevància al talent femení invisible a la història de la Cervesa.

Codi Hammurabi cervesa artesana Ninkasi ecològica gluten-free ecofeminista

LA DINASTIA MÍSTICA DE NINKASI

Ninkasi (la senyora que omple la boca) era la deessa de les begudes fermentades, de la cervesa principalment, aconseguida per l’abandó en un medi humit de cereals conreats en terres de conreu.

Aquesta deessa era filla d’Enki, el déu de les solucions enginyoses, de la posada en ordre del món, de la seva edificació, déu constructor, hàbil i previsor i de Ninti o Ninhursag, la deessa de les aigües matricials: les aigües dels orígens Abzu, o Nammu, com també se la coneixia. Era al mateix temps, una deessa-mare, de la matèria i de l’espais primordials. Ninkasi va néixer de les aigües bombollejants del Abzu, és a dir dels aiguamolls del delta del Tigris i l’Eufrates,
Aquesta deessa va fundar una ciutat i va aixecar els murs. La ciutat es trobava cap les aigües originàries del lal 3 -ḫar , o lalgar, una altra denominació de les aigües primordials. Lalgar era una regió còsmica, el cel i l’inframón al mateix temps, una regió dolça, fèrtil, sàvia, propícia a la vida -al cicle de la vida, que uneix la vida a la mort-, equiparada al Abzu, de les aigües de la Saviesa.

Aquesta ciutat llavors, es trobava al costat d’una altra ciutat anomenada Uru-ul-la. Aquesta, havia emergit de les aigües primordials del Abzu. Era, per tant, no només la primera ciutat, sinó la ciutat primordial, l’espai primordial, concebut com una ciutat. I aquesta ciutat, en la qual van néixer tots els déus, era una ciutat pletòrica de vida: plena bombolles.

L’hàlit de la vida, era semblant a les bombolles que animen les aigües amb la seva incessant ascensió, i converteixen la matèria en descomposició en aigua de vida: líquid espirituós. Per als mesopotàmics, igual que per a tots els pobles antics, la llum brollava de les tenebres, la vida de la mort, l’hàlit de la descomposició. Ninkasi, la deessa dels líquids que alegraven la vida, presidia el miracle: la matèria descomposta es recomponia i la vida prenia de nou. Els morts ressuscitaven. Aquesta metamorfosi tenia lloc en la ciutat des dels seusorígens.

Per això, Ninkasi estava associada a les aigües vitals. No es celebrava simposi algu sense que la cantés. La cervesa, aconseguida per la transmutació d’uns llavors, uns gèrmens de vida descompostos, era el que mantenia l’esperit de la comunitat.

La cervesa, igual que qualsevol beguda alcohòlica, no es pren sola. Es beu en grup. Alimenta la creació de comunitats. Reforça les seves lligams, fins a cert punt.

Les cerveseres gaudien d’un gran respecte a Sumeria, en part per servir com a sacerdotesses de la venerada Deessa de la Cervesa, Ninkasi i perquè la cervesa tenia gran importància religiosa per als sumeris, i era sovint elaborada en temples per sacerdotesses.

Ninkasi va ser la cervesera tutelar de la cervesa a l’antic Sumer.
A la antigua mitología sumèria, (actual Irak)

EL PA SUMERI

Les cerveseres sumeries, fabriquen pans maltejats d’ordi s’anomenaven “bappir” que desprès deixen fermentar en aigua. Al cap d’uns 3 ó 4 dies, previst de canutos de palla o de canya, els catadors tasten una Cervesa on es veuen flotar residuos sólids

Els ingredients eren una massa de malta d’ordi. Elaboraven Cervesa baixa d'alcohol per cerimònies religioses, com a part de la ració diaria d'aliments inclòs com a pagament de salaris. El pa sumeri era un sistema molt efectiu per emmagatzemar les matèries primeres per a l’elaboració de Cervesa i és així, com es produeix la fermentació alcohòlica

El bappir, el pa d’ordi dues vegades cuit es va guardar amb l’objectiu de fer cervesa i hi ha indicis que s’hauria pogut menjar, però també s’ha suggerit, que el bappir podria ser una forma primerenca de biscotti (dos cops al forn).

Ordi cervesa artesana Ninkasi ecològica gluten-free ecofeminista
Pa sumeri Bappir cervesa artesana Ninkasi ecològica gluten-free ecofeminista

Segell-cilindre amb escena de beguda: Els comensals ingereixen cervesa amb unes llargues palles d’una gran gerra (Nova York, The Metropolitan Museum of Art. Mostra que beure cervesa a Mesopotàmia en palla, podria significar que la beguda no estava clara i que es necessita tamisar.

Les tauletes sumèries mostren que es van mantenir llistes de racions per detallar la distribució de la cervesa als treballadors del palau en funció del seu rang. També hi havia files socials que determinaven qui rebia un quart de cervesa i qui rebia un galó de cervesa.
Naturalment, hi havia un símbol cuneïforme per a la cervesa, i apareix tres vegades en una tauleta d’escriptura primerenca que data del 3100 aC i registra la distribució de racions de cervesa per als treballadors del palau. La tauleta es troba al British Museum a Londres:

El flascó amb base punxegudes, simbolitzen la cervesa en escriptura cuneïforme. Els sumeris creien que Ninkasi va ser encomanada per supervisar el procés de l’elaboració de Cervesa perquè treballava pels Déus I que aquest permetien que proporcionés Cervesa als humans per preservar la pau i promoure el benestar. A Sumer es va mostrar tal reverència que es va crear “l’Himne a Ninkasi”, un poema conservat en el seu honor que inclou la recepta més antiga coneguda per elaborar cervesa (datat al 2800 aC).

A principis del sigle XX, l’Estela de Hammurabi es va portar a França, on permaneix fins ara en el Museo del Louvre, a París.

Ninkasi és femenina, i el fet que s’invoqui a una deïtat femenina per a la producció de begudes fermentades il·lustra la relació entre l’elaboració de cervesa i les dones com a dret domèstic i responsabilitat.[2] La naturalesa repetitiva suggereix que s’usava com a eina per a transmetre informació com a manera d’aprenentatge.

Ninkasi, en tant que deessa de la vida, enfonsava les seves arrels en el món dels morts. L’alegria que infonia podia acabar, si es desmandaba, en tragedia. Mort que, amb un nou cicle, il·luminaria una nova comunitat amb el renaixement de la natura, quan els cereals despunten de nou.

Fonts:
http://tochoocho.blogspot.com/2012/09/alcool-y-arquitectura-ninkasi-diosa.html

“Tate” per tot arreu

Publicat el per — Feu un comentari

El nom que acompanyarà a la cervesa torrada de Ninkasi és “Tate”, continuant fidel a l’estil Pale Ale.

Si vius a la comarca del Solsonès, segurament coneixeràs més d’una dona que es diu “Tate”, ja sigui en botigues, una infermera del CAP, una professora a l’escola, etc. Per què aquest canvi? I per què “Tate”? Bé, doncs seguint amb la filosofia de Ninkasi es pretén visibilitzar les tasques de les dones i el talent femení fent homenatge a les “Tates” de Solsona en forma d’agraïment per la seva feina, sovint molt invisible.

El nom “Tate” sorgeix de fer honor a la verge, tan estimada a la ciutat, “Santa Maria del Claustre”, caracteritzada per ser l’única escultura catòlica de pedra on la faldilla esculpida deixa veure la cama de la verge, simbolitzant, en aquella època, un atreviment per la imatge de la dona.

Tanmateix, la intenció no és deixar de banda les altres dones, amb diferents noms, sinó fer-les veure que totes tenen valor sigui quin sigui el seu nom, gràcies a la seva força de cada dia, i per animar una mica més a lluitar per un país amb més sororitat i com a conseqüència igualtat. En aquest cas ha estat escollit el nom “Tate” perquè Ninkasi va néixer al Solsonès i d’aquesta forma, també es rendeix homenatge a la comarca d’on van sorgir els nostres valors i idees.