Categoria: Ecofeminisme

NINKASI fou una cervesera sumèria, que va deixar constància de la seva recepta amb escriptura cuneïforme, fa 7000 anys a Mesopotàmia. Aquesta resta arqueològica, ens dóna evidències que ancestralment l’ofici d’elaborar Cervesa era femení.

Ninkasi, està aquí i s’ha elevat a Deessa per donar rellevància al talent femení invisible a la història de la Cervesa.

Ninkasi (la senyora que omple la boca) era la deessa de les begudes fermentades, de la cervesa principalment, aconseguida per l’abandó en un medi humit de cereals conreats en terres de conreu.

Aquesta deessa era filla d’Enki, el déu de les solucions enginyoses, de la posada en ordre del món, de la seva edificació, déu constructor, hàbil i previsor i de Ninti o Ninhursag, la deessa de les aigües matricials: les aigües dels orígens Abzu, o Nammu, com també se la coneixia. Era al mateix temps, una deessa-mare, de la matèria i de l’espais primordials. Ninkasi va néixer de les aigües bombollejants del Abzu, és a dir dels aiguamolls del delta del Tigris i l’Eufrates,
Aquesta deessa va fundar una ciutat i va aixecar els murs. La ciutat es trobava cap les aigües originàries del lal 3 -ḫar , o lalgar, una altra denominació de les aigües primordials. Lalgar era una regió còsmica, el cel i l’inframón al mateix temps, una regió dolça, fèrtil, sàvia, propícia a la vida -al cicle de la vida, que uneix la vida a la mort-, equiparada al Abzu, de les aigües de la Saviesa.

Aquesta ciutat llavors, es trobava al costat d’una altra ciutat anomenada Uru-ul-la. Aquesta, havia emergit de les aigües primordials del Abzu. Era, per tant, no només la primera ciutat, sinó la ciutat primordial, l’espai primordial, concebut com una ciutat. I aquesta ciutat, en la qual van néixer tots els déus, era una ciutat pletòrica de vida: plena bombolles.

L’hàlit de la vida, era semblant a les bombolles que animen les aigües amb la seva incessant ascensió, i converteixen la matèria en descomposició en aigua de vida: líquid espirituós. Per als mesopotàmics, igual que per a tots els pobles antics, la llum brollava de les tenebres, la vida de la mort, l’hàlit de la descomposició. Ninkasi, la deessa dels líquids que alegraven la vida, presidia el miracle: la matèria descomposta es recomponia i la vida prenia de nou. Els morts ressuscitaven. Aquesta metamorfosi tenia lloc en la ciutat des dels seusorígens.

Per això, Ninkasi estava associada a les aigües vitals. No es celebrava simposi algu sense que la cantés. La cervesa, aconseguida per la transmutació d’uns llavors, uns gèrmens de vida descompostos, era el que mantenia l’esperit de la comunitat.

La cervesa, igual que qualsevol beguda alcohòlica, no es pren sola. Es beu en grup. Alimenta la creació de comunitats. Reforça les seves lligams, fins a cert punt.

Les cerveseres gaudien d’un gran respecte a Sumeria, en part per servir com a sacerdotesses de la venerada Deessa de la Cervesa, Ninkasi i perquè la cervesa tenia gran importància religiosa per als sumeris, i era sovint elaborada en temples per sacerdotesses.

Ninkasi va ser la cervesera tutelar de la cervesa a l’antic Sumer.
A la antigua mitología sumèria, (actual Irak)