25N – DIA INTERNACIONAL PER A L’ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA ENVERS A LES DONES

La invisibilitat és la qualitat d’un cos físic de no ser vist en condicions de llum normals per a un observador.

La invisibilització i la indiferència de les tasques que realitzem les dones és un altre forma de violència.

“El que no s’anomena no existeix” deia el filòsof George Steiner i es refereix a la vulneració del dret de ser esmentada i a la importància de que se sàpiga que existeixes.

La nostra cooperativa, fa nou mesos que treballa al municipi i, no se’ns visibilitza enlloc, No se’ns anomena i, ni tan sols se’ns escolta, a més si interpel·lem com a dones, se’ns titllarà fácilment de victimistes.

Anomenar, anomenar-se, anomenar-nos, és la forma primera de publicar-nos. Sortirem del cau fosc, de les tenebres a les quals es confinen a tota mena d’alteritats que en cada context porten diferents etiquetes: dones, ermitanes, de fora i així, fins a l’infinit.

M’entristeix però, sobretot em cabreja, veure tots els espais on se’ns invisibilitza i neguen les nostres aportacions al lloc, en un exercici de desconsideració, on “casualment” sempre hi som absentes i no convidades a participar.

Generalment, o bé ni tan sols s’admet la tasca de ser ermitana o, en cas de reconèixer-se, es donen per fet, la qual cosa no fa sinó perpetuar i naturalitzar la discriminació encara existent.

S’haurà esdevingut un temps miraculós que en un context així, l’Ermita hagi sofert zero trastorn, en aquest temps? Pot ser.

I la gran punta és quan, en alguna de les activitats externes on hem donat suport incondicional, sol arribar el moment quan es deixa anar com a colofó que “Hi ha servei de Bar”. Si, allà, al racó hi ha la màquina de vending, oi?

Tan difícil resulta entendre que és la única font d’ingressos que tenim? Senzillament es pot anunciar: “al Bar Les Ermitanes, gestionat per una cooperativa de dones, Ninkasi, us serviran amablement el que us vingui de gust”

Aquest fet, plantejat d’aquesta manera, podria esdevenir una forma de participació, visivilització, sororitat i empoderament molt valuosa però, al contrari, es desfigura fins a l’esperpent en presentar-lo com una presència anecdòtica.

En conclusió, les dones i les dones ermitanes, existim, resistim i comptem amb les nostres pròpies propostes, projectes i aliances. Així que, més enllà de llançar pilotes fora, considerem que, des dels col·lectius i a modo particular, tenim pendent una profunda autocrítica sobre el perquè se’ns continua invisibilitzant.

Especialment, us instem a començar des d’ahir a comptar amb nosaltres de forma habitual, teixint xarxa i complicitats, perquè totes sortirem guanyant

Per això, hem decidit publicar tots els nostres registres d’hores emprades des que vam arribar a l’Ermita.

Volem fer un exercici de transparència, ja que sentim que la indiferència demostrada resulta ser una desinformació de la nostre feina, tan ingent com a desconeguda, que entenem ha de tenir-se en compte i ser reflexionada.

Aquest registre d’hores emprades com a tasca d’ermitanes i les despeses que hem hagut de cobrir per realitzar aquestes tasques encomanades també té la finalitat de calcular el valor real de la casa, de la qual tenim cessió d’ús.

Entra en contacte amb nosaltres: segueix-nos a les XXSS @Bar.Les.Ermitanes o subscriu-te a aquest blog, on pròximament també us farem ressò sobre les traves que hem viscut per intentar elaborar Cervesa a l’Ermita i poder realitzar un relleu generacional de l’ofici, crear ocupació femenina i promoció econòmica a part de venir, carregades de bones intencions per fer, el màxim possible, per a tenir cura de la vostre estimada Ermita.

Per acabar, hem de dir que malauradament, aquesta forma de violència no solament es produeix al nostre àmbit, sinó que és reprodueixen en múltiples espais:

La lluita femenina per vèncer la invisibilitat laboral

L’economia de les cures o la invisibilitat de l’aportació femenina al mercat

‘Veus que no veus’ denuncia la invisibilitat femenina a l’escenari

Mirada fal·locèntrica i invisibilitat femenina

La invisibilitat dels llibres de ploma femenina, encara perviu

La invisibilitat del futbol femení al periodisme esportiu : una anàlisi dels diaris Sport i MARCA

Contra el borrado de las mujeres