La violència de la invisibilització

25N – DIA INTERNACIONAL PER A L’ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA ENVERS A LES DONES

La invisibilitat és la qualitat d’un cos físic de no ser vist en condicions de llum normals per a un observador.

La invisibilització i la indiferència de les tasques que realitzem les dones és un altre forma de violència.

“El que no s’anomena no existeix” deia el filòsof George Steiner i es refereix a la vulneració del dret de ser esmentada i a la importància de que se sàpiga que existeixes.

La nostra cooperativa, fa nou mesos que treballa al municipi i, no se’ns visibilitza enlloc, No se’ns anomena i, ni tan sols se’ns escolta, a més si interpel·lem com a dones, se’ns titllarà fácilment de victimistes.

Anomenar, anomenar-se, anomenar-nos, és la forma primera de publicar-nos. Sortirem del cau fosc, de les tenebres a les quals es confinen a tota mena d’alteritats que en cada context porten diferents etiquetes: dones, ermitanes, de fora i així, fins a l’infinit.

M’entristeix però, sobretot em cabreja, veure tots els espais on se’ns invisibilitza i neguen les nostres aportacions al lloc, en un exercici de desconsideració, on “casualment” sempre hi som absentes i no convidades a participar.

Generalment, o bé ni tan sols s’admet la tasca de ser ermitana o, en cas de reconèixer-se, es donen per fet, la qual cosa no fa sinó perpetuar i naturalitzar la discriminació encara existent.

S’haurà esdevingut un temps miraculós que en un context així, l’Ermita hagi sofert zero trastorn, en aquest temps? Pot ser.

I la gran punta és quan, en alguna de les activitats externes on hem donat suport incondicional, sol arribar el moment quan es deixa anar com a colofó que “Hi ha servei de Bar”. Si, allà, al racó hi ha la màquina de vending, oi?

Tan difícil resulta entendre que és la única font d’ingressos que tenim? Senzillament es pot anunciar: “al Bar Les Ermitanes, gestionat per una cooperativa de dones, Ninkasi, us serviran amablement el que us vingui de gust”

Aquest fet, plantejat d’aquesta manera, podria esdevenir una forma de participació, visivilització, sororitat i empoderament molt valuosa però, al contrari, es desfigura fins a l’esperpent en presentar-lo com una presència anecdòtica.

En conclusió, les dones i les dones ermitanes, existim, resistim i comptem amb les nostres pròpies propostes, projectes i aliances. Així que, més enllà de llançar pilotes fora, considerem que, des dels col·lectius i a modo particular, tenim pendent una profunda autocrítica sobre el perquè se’ns continua invisibilitzant.

Especialment, us instem a començar des d’ahir a comptar amb nosaltres de forma habitual, teixint xarxa i complicitats, perquè totes sortirem guanyant

Per això, hem decidit publicar tots els nostres registres d’hores emprades des que vam arribar a l’Ermita.

Volem fer un exercici de transparència, ja que sentim que la indiferència demostrada resulta ser una desinformació de la nostre feina, tan ingent com a desconeguda, que entenem ha de tenir-se en compte i ser reflexionada.

Aquest registre d’hores emprades com a tasca d’ermitanes i les despeses que hem hagut de cobrir per realitzar aquestes tasques encomanades també té la finalitat de calcular el valor real de la casa, de la qual tenim cessió d’ús.

Entra en contacte amb nosaltres: segueix-nos a les XXSS @Bar.Les.Ermitanes o subscriu-te a aquest blog, on pròximament també us farem ressò sobre les traves que hem viscut per intentar elaborar Cervesa a l’Ermita i poder realitzar un relleu generacional de l’ofici, crear ocupació femenina i promoció econòmica a part de venir, carregades de bones intencions per fer, el màxim possible, per a tenir cura de la vostre estimada Ermita.

Per acabar, hem de dir que malauradament, aquesta forma de violència no solament es produeix al nostre àmbit, sinó que és reprodueixen en múltiples espais:

La lluita femenina per vèncer la invisibilitat laboral

L’economia de les cures o la invisibilitat de l’aportació femenina al mercat

‘Veus que no veus’ denuncia la invisibilitat femenina a l’escenari

Mirada fal·locèntrica i invisibilitat femenina

La invisibilitat dels llibres de ploma femenina, encara perviu

La invisibilitat del futbol femení al periodisme esportiu : una anàlisi dels diaris Sport i MARCA

Contra el borrado de las mujeres

Bar Les Ermitanes

Cooperativa Ninkasi, s’engresca a un nou projecte si més no, singular. Gestionem el bar i les barbacoes de l’Ermita de Mare de Déu de la Riera a les Borges del Camp (Tarragona).

Mentrestant que, tornem al medi rural que és el nostre habitat, anem muntant el nostre propi obrador de Cervesa ecològica i altres begudes fermentades. Renovacions a tope però, amb el lema intacte “Som d’ofici femení”

Informació Barbacoes a l’Ermita Mare de Déu de la Riera
(Les Borges del Camp)

Imprescindible realizar reserva prèvia

NORMES DE L’ESPAI

Llegir amb deteniment, dipositeu la fiança i signeu aquestes normes, abans de gaudir del vostre espai a l’Ermita, sis plau

Al parking:

S’ha d’aparcar únicament a la zona de parking

A l’espai:

La ubicació de les taules que es designen estan organitzades per un cas d’emergència i no es poden bellugar de lloc

S’ha d’utilitzar els cendrers, les papereres i les escombraries

Als serveis:

Us preguem no endur-se el paper WC (li faltarà a la següent)

Fer una ullada abans de sortir, que no caigui més aigua de la cisterna i avisa’ns si és així, sis plau

La mainada:

Referent a menors de 11 anys

Vigileu als vostres fills i filles com juguen a l’Ermita. Volem que s’ho passin bé però també volem que no facin malbé a l’entorn i nosaltres, no hauríem de ser les persones que estiguin al cas

A la graella:

S’ha d’utilitzar les graelles que únicament s’han designat

Per encendre el foc, NO utilitzar palets (tenen claus i ferros indesitjables per l’entorn en el que juguen la mainada), ni fustes pintades (que contaminin l’ambient), ni materials inflamables.

A l’espai:

No llençar burilles de cigarretes a l’entorn
No es pot jugar a la pilota en la zona pícnic

La devolució de las taules i cadires, han de trobar-se a les mateixes condicions que s’han llogat
La brutícia de la taula llogada, s’ha de netejar

Per crear un bon ambient i pel benestar comú de la resta de usuàries, no està permès un fil musical propi procedent d’un altaveu potent, salvo excepcions.

Us preguem tot el respecte que és mereix l’espai natural i públic de l’Ermita de la Mare de Déu de la Riera.

Vina a gaudir d’un entorn espetacular i a l’abast de tothom

Horari de visites a l’interior de l’Ermita:
De 9h a 13h i de 17h a 20h

Moltes gràcies per la confiança a la emprenedoria femenina

365 dies de l’any reivindicant ecofeminisme

Cervesa Artesana Ecològica Ecofemista

365 dies de l’any reivindicant ecofeminisme amb la vida al centre.

Les dones volem

Confinades a casa, tastem el decreixement proposat per l’ecofeminisme i des del nostre ofici, ens fem ressò de les dones que treballem a l’industria cervesera.
Així és, més del 10% treballem en un sector àmpliament masculinitzat que ens redueix a subalternes. Les dones som la meitat de la població mundial i ens passem els 365 dies de l’any reivindicant. Es massa demanar tenir drets personals i professionals?

És fa notable el «Dia Internacional de la Dona» on els carrers es tenyeixen de lila sororitat feminista. Hem passat moltes pantalles des de llavors. Ara, en temps de incertesa, ressona amb més força els nostres crits de protesta. Certament, la energia d’estar totes juntes, colze a colze, sense cap distància entre nosaltres, van ser potents vitamines fins l’any vinent.

Desprès d’això, respirem una possible viabilitat davant un sistema col·lapsat. D’altra banda, tornen a assassinar a mares de 35 anys, per citar una de les últimes atrocitats. On són les victòries de cada dia? Ens passem els 365 dies de l’any reivindicant, però no és suficient.

En conseqüència, mai ens cansarem de visibilitzar les nostres reivindicacions como ecofeministes. Recordem algunes de elles:

Creieu que és massa demanar?

Bona Saturnalia

A Ninkasi celebrem les saturnals, una festa pagana que honra al Déu Saturn. Una festa popular romana nascuda per elevar la moral de la gent i celebrar les collites de la tardor. Amb l’arribada del cristianisme, es van prohibir les litúrgies paganes i va ser substituïda pel Nadal. Com ho fem? Mengem aliments que contenguin una “S” al seu nom i ballem, ballem i ballem.
Cervesa artesana Ninkasi ecològica gluten-free ecofeminista mar

“La sed satisfeta, la consciència neta i els peixos a l’oceà”

Isinglass cervesa vegana ecològica gluten-free ecofeminista

Es pot tenir la sed satisfeta, la consciència neta i mantenir els peixos a l'oceà. És necessari saber que no totes les cerveses són veganes, algunes marques utilitzen els anomenats agents clarificants que poden provenir d'animals. En concret, us presentem l'Isinglass (cua de peix).

Va ser a partir la Revolució industrial, quan es va accelerar el procés d'elaboració de Cervesa Artesana, passant a ser un producte de gran consum. Al segle XIX, es va començar a emprar en els obradors la cua de peix per decantar impureses al most. Es va introduir com agent clarificant en el procés, entre la fase de fermentació i envasament, amb l'objectiu d'eliminar qualsevol sediment residual en suspensió, per tal d'obtenir un producte acabat més net i transparent.

S'extreu de la bufeta natatòria dels peixos, com l'esturió, barb, carpa i bacallà, per obtenir una substància rica en col·lagen que en afegir-lo a la Cervesa s'adhereix al llevat residual en suspensió, ocasionant així la precipitació de sediments al fons del tanc. Aquest producte, decantador, és conegut com a l'Isinglass, cua de peix. No és considerat com un ingredient, sinó com un agent clarificant, per això no hi ha l'obligatorietat d'indicar-lo a les etiquetes per normativa.

Com bones veganes, som lectores empedreïdes d'etiquetatge d'aliments, així que si no trobeu aquesta informació clarament, és a dir, si no veieu un segell de Vegà a l'etiqueta, us podem aconsellar:

  • Feu una consulta a http://www.barnivore.com/ (hi trobareu les Cerveses Ninkasi)
  • Sol·liciteu informació honesta al fabricant (Sort, per això)
  • A simple vista, si veieu pòsit a l'ampolla, podria ser un indicador que no s'han afegit agents clarificats al tanc de fermentació, i per això s'hi ha traspassat a l'envasament residus de llevat natural, que sí que és un dels ingredients de la Cervesa.

Us deixem una reflexió d'un escriptor existencialista, Frank Kafka, al observar un banc de peixos:

"Ahora ya os puedo contemplar en paz, puesto que ya no os como más"

Es pot elaborar cervesa, sense necessitat d'utilitzar productes provinents d'animals, per aquest motiu nosaltres com a veganes tenim gràcies a l'elaboració de les Cerveses Ninkasi, la set satisfeta, la consciència neta i els peixos a l'oceà.

EUSKERA

Egarri pozik, kontzientzia garbia eta arrainak ozeanoan gorde ditzakezu. Jakin behar da garagardo guztiak ez direla veganak, marka batzuek animalietatik etor daitezkeen argitzaile deiturikoak erabiltzen dituzte. Bereziki, Isinglass (arrain buztana) aurkezten dugu.

Industria Iraultzak garagardoaren artisautza prozesua azkartu zuen, kontsumo handiko produktua izatera pasa zen. XIX. mendean, arrain-buztana erabiltzen hasi ziren lantegietan muztioari zikinkeriak dekantatzeko. Agente gisa sartu zen, hartzidura-fasearen eta ontziratze-fasearen artean prozesuan argituz, esekita zegoen edozein hondar-sedimentu ezabatzeko helburuarekin, produktu amaitu garbiagoa eta gardenagoa lortzeko.

Arrainen igeri maskuritik ateratzen da, hala nola, esturioitik, espinillatik, karpatik eta bakailaotik, kolagenoan aberatsa den substantzia bat lortzeko, garagardoari gehitzean hondar-legamia esekiari atxikitzen zaiona, tankearen hondoan sedimentuak prezipitatuz. Produktu dekantatzaile hau Isinglass bezala ezagutzen da, arrain-buztana, eta ez da osagaitzat hartzen, baizik eta argitzen duen eragiletzat, horregatik ez dago araudiaren arabera hashtagei adierazteko derrigortasunik.

Begano onak garenez, etiketen irakurleak gara, eta, beraz, informazio hori argi eta garbi aurkitzen ez baduzue, hau da, etiketan Veganoren zigilurik ikusten ez baduzue, aholku hauek eman diezazkizuegu:

  • Kontsulta ezazue http://www.barnivore.com/ (Ninkasi garagardoak aurkituko dituzue)
  • Informazio zintzoa eskatzen diozue fabrikatzaileari.
  • Begi hutsez, botila posatzen ikusten baduzue, hartzidura-tankeari agente argiturik gehitu ez izanaren adierazle izan liteke, eta horregatik zeharkatu dira ontziratzean legamia naturaleko hondakinak, eta hori bai dela garagardoaren osagaietako bat.Frank Kafka idazle existentzialista baten isla uzten dizuegu arrain banku bat behatzean:

    "Ahora ya os puedo contemplar en paz, puesto que ya no os como más"

    Garagardoa animalia produktuak erabili beharrik gabe egin daiteke. Horregatik, vegans bezala, Ninkasi garagardoak, asetutako egarria, kontzientzia garbia eta ozeanoan dauden arrainen garapenari esker lortzen dugu.

 

“Una cervesa d’origen solsoní en femení” article del Regió 7

Aquest dissabte Ninkasi va sortir al Regió 7 parlant de la Tate, el nou nom de la Cervesa Torrada Pale Ale de la cooperativa. A partir del titular “Una cervesa d’origen solsoní en femení”, Andrea Izquierdo, parla de l’origen del nom “Tate” dins Ninkasi, del que aquest simbolitza per tothom i del que significa i vol transmetre la cooperativa a través d’aquest.

“Una cervesa d’origen solsoní en femení”

Recordar que també vam penjar una publicació sobre el canvi de nom de la nostra cervesa torrada Pale Ale.

Ninkasi, l’ofici ancestralment femení

NINKASI fou una cervesera sumèria, que va deixar constància de la seva recepta amb escriptura cuneïforme, fa 7000 anys a Mesopotàmia. Aquesta resta arqueològica, ens dóna evidències que ancestralment l’ofici d’elaborar Cervesa era femení.

Ninkasi, està aquí i s’ha elevat a Deessa per donar rellevància al talent femení invisible a la història de la Cervesa.

Codi Hammurabi cervesa artesana Ninkasi ecològica gluten-free ecofeminista

LA DINASTIA MÍSTICA DE NINKASI

Ninkasi (la senyora que omple la boca) era la deessa de les begudes fermentades, de la cervesa principalment, aconseguida per l’abandó en un medi humit de cereals conreats en terres de conreu.

Aquesta deessa era filla d’Enki, el déu de les solucions enginyoses, de la posada en ordre del món, de la seva edificació, déu constructor, hàbil i previsor i de Ninti o Ninhursag, la deessa de les aigües matricials: les aigües dels orígens Abzu, o Nammu, com també se la coneixia. Era al mateix temps, una deessa-mare, de la matèria i de l’espais primordials. Ninkasi va néixer de les aigües bombollejants del Abzu, és a dir dels aiguamolls del delta del Tigris i l’Eufrates,
Aquesta deessa va fundar una ciutat i va aixecar els murs. La ciutat es trobava cap les aigües originàries del lal 3 -ḫar , o lalgar, una altra denominació de les aigües primordials. Lalgar era una regió còsmica, el cel i l’inframón al mateix temps, una regió dolça, fèrtil, sàvia, propícia a la vida -al cicle de la vida, que uneix la vida a la mort-, equiparada al Abzu, de les aigües de la Saviesa.

Aquesta ciutat llavors, es trobava al costat d’una altra ciutat anomenada Uru-ul-la. Aquesta, havia emergit de les aigües primordials del Abzu. Era, per tant, no només la primera ciutat, sinó la ciutat primordial, l’espai primordial, concebut com una ciutat. I aquesta ciutat, en la qual van néixer tots els déus, era una ciutat pletòrica de vida: plena bombolles.

L’hàlit de la vida, era semblant a les bombolles que animen les aigües amb la seva incessant ascensió, i converteixen la matèria en descomposició en aigua de vida: líquid espirituós. Per als mesopotàmics, igual que per a tots els pobles antics, la llum brollava de les tenebres, la vida de la mort, l’hàlit de la descomposició. Ninkasi, la deessa dels líquids que alegraven la vida, presidia el miracle: la matèria descomposta es recomponia i la vida prenia de nou. Els morts ressuscitaven. Aquesta metamorfosi tenia lloc en la ciutat des dels seusorígens.

Per això, Ninkasi estava associada a les aigües vitals. No es celebrava simposi algu sense que la cantés. La cervesa, aconseguida per la transmutació d’uns llavors, uns gèrmens de vida descompostos, era el que mantenia l’esperit de la comunitat.

La cervesa, igual que qualsevol beguda alcohòlica, no es pren sola. Es beu en grup. Alimenta la creació de comunitats. Reforça les seves lligams, fins a cert punt.

Les cerveseres gaudien d’un gran respecte a Sumeria, en part per servir com a sacerdotesses de la venerada Deessa de la Cervesa, Ninkasi i perquè la cervesa tenia gran importància religiosa per als sumeris, i era sovint elaborada en temples per sacerdotesses.

Ninkasi va ser la cervesera tutelar de la cervesa a l’antic Sumer.
A la antigua mitología sumèria, (actual Irak)

EL PA SUMERI

Les cerveseres sumeries, fabriquen pans maltejats d’ordi s’anomenaven “bappir” que desprès deixen fermentar en aigua. Al cap d’uns 3 ó 4 dies, previst de canutos de palla o de canya, els catadors tasten una Cervesa on es veuen flotar residuos sólids

Els ingredients eren una massa de malta d’ordi. Elaboraven Cervesa baixa d'alcohol per cerimònies religioses, com a part de la ració diaria d'aliments inclòs com a pagament de salaris. El pa sumeri era un sistema molt efectiu per emmagatzemar les matèries primeres per a l’elaboració de Cervesa i és així, com es produeix la fermentació alcohòlica

El bappir, el pa d’ordi dues vegades cuit es va guardar amb l’objectiu de fer cervesa i hi ha indicis que s’hauria pogut menjar, però també s’ha suggerit, que el bappir podria ser una forma primerenca de biscotti (dos cops al forn).

Ordi cervesa artesana Ninkasi ecològica gluten-free ecofeminista
Pa sumeri Bappir cervesa artesana Ninkasi ecològica gluten-free ecofeminista

Segell-cilindre amb escena de beguda: Els comensals ingereixen cervesa amb unes llargues palles d’una gran gerra (Nova York, The Metropolitan Museum of Art. Mostra que beure cervesa a Mesopotàmia en palla, podria significar que la beguda no estava clara i que es necessita tamisar.

Les tauletes sumèries mostren que es van mantenir llistes de racions per detallar la distribució de la cervesa als treballadors del palau en funció del seu rang. També hi havia files socials que determinaven qui rebia un quart de cervesa i qui rebia un galó de cervesa.
Naturalment, hi havia un símbol cuneïforme per a la cervesa, i apareix tres vegades en una tauleta d’escriptura primerenca que data del 3100 aC i registra la distribució de racions de cervesa per als treballadors del palau. La tauleta es troba al British Museum a Londres:

El flascó amb base punxegudes, simbolitzen la cervesa en escriptura cuneïforme. Els sumeris creien que Ninkasi va ser encomanada per supervisar el procés de l’elaboració de Cervesa perquè treballava pels Déus I que aquest permetien que proporcionés Cervesa als humans per preservar la pau i promoure el benestar. A Sumer es va mostrar tal reverència que es va crear “l’Himne a Ninkasi”, un poema conservat en el seu honor que inclou la recepta més antiga coneguda per elaborar cervesa (datat al 2800 aC).

A principis del sigle XX, l’Estela de Hammurabi es va portar a França, on permaneix fins ara en el Museo del Louvre, a París.

Ninkasi és femenina, i el fet que s’invoqui a una deïtat femenina per a la producció de begudes fermentades il·lustra la relació entre l’elaboració de cervesa i les dones com a dret domèstic i responsabilitat.[2] La naturalesa repetitiva suggereix que s’usava com a eina per a transmetre informació com a manera d’aprenentatge.

Ninkasi, en tant que deessa de la vida, enfonsava les seves arrels en el món dels morts. L’alegria que infonia podia acabar, si es desmandaba, en tragedia. Mort que, amb un nou cicle, il·luminaria una nova comunitat amb el renaixement de la natura, quan els cereals despunten de nou.

Fonts:
http://tochoocho.blogspot.com/2012/09/alcool-y-arquitectura-ninkasi-diosa.html